A la més meridional de les províncies andaluses s’accedeix després de creuar el Guadalquivir, el riu que vertebra la nostra comunitat. Cadis suposa un punt de trobada de continents i mars; Europa i Àfrica disten només 14 km, mentrestant Atlàntic i Mediterrani mesclen les seves aigües a l’estret de Gibraltar. Aquesta situació ha condicionat factors ambientals i històrics, entre els primers, es destacable el seu clima amb el seu contrast de rebre la major pluviometria del país a les seves serres, en plena Espanya seca, i la freqüència dels seus vents amb més renom, Llevant i Ponent. La complexa Geologia de Cadis, a la qual es presenten tres unitats predominants (dipòsits quaternaris, sorrenques i calcàries) propícia una orografia que varia des de zones de suaus turons a abruptes serres, amb una vegetació que alterna des de paratges quasi desèrtics fins a frondoses laurisilves úniques a l’Europa continental, essent destacables els pinars i sureres que es reparteixen les àrees boscoses. Les seves costes alternen extenses platges amb maresmes i penya-segats, i excepte en alguns trams, l’especulació les ha respectat.